Els Nans i els Capgrossos

Malgrat que a vegades usem indistintament la paraula nan i capgròs per anomenar aquest tipus de peça, si filem prim veurem que hi ha diferències entre els uns i els altres.

Els nans són aquells caps, de vegades amb cos inclòs, que amb una persona a dins fan la sensació d’una figura humana escurçada. 

El capgròs, en canvi, és una pròtesi en forma de cap que es col·loca damunt les espatlles del portador i fa l’efecte d’un personatge estrafet, amb el cap desmesurat.

Majoritàriament a tot Catalunya, nans i capgrossos són elements vinculats a les colles de gegants, per bé que n’hi ha que pertanyen a comparses totalment autònomes, com és el cas de les agrupacions de Vilafranca.

Els Nans

Els Nans són un dels balls de la Festa Major de Vilafranca del Penedès més apreciats pels infants vilafranquins.

És comú veure a la cercavila i processons com els nens i nenes de Vilafranca saluden als Nans que formen l'agrupació. Aquest gest, també el podran fer a la Casa de la Festa Major.

Nans - Fons Durich - Arxiu Comarcal Alt PenedèsSimbolitzen persones de l’imaginari popular de la societat. Antigament aquest imaginari era molt variat, des de persones nouvingudes o artistes de cinema de renom internacional. Era un reflex de tota la societat i dels referents artístics.

La primera referència escrita de la participació del Ball de Nans a la Festa Major de Vilafranca és del 1859, en el llibre de comptes de l’administració Vilafranquina. Més endavant, a la celebració del Corpus del 1926, es van estrenar uns nans nous que van ballar durant bona part del segle XX.

A partir del 1989, algunes figures dels nans es van anar substituint, progressivament, per personatges populars de Vilafranca. Actualment formen el Ball de Nans les següents peces: el Quique dels Cavallets (Enric Moya), el Mestre Graller (Jaume Rafecas), el Mariano de les espardenyes (Fèlix Balañà), el Cabra (Joan Balaguer), el Casteller dels Xicots (Joan Sol), el Mènec (Carles Domènech, dels Castellers de Vilafranca), l’Alcalde (Joan Aguado),  la Pipera (Adelina Alonso), el Jànio (Joan Anton Martí), el Pallasso, el Tiburón (Josep M. Santacana) i la Cutxi-cutxi (Gertrudis Trens).

El Ball de Nans executa les següents coreografies: Ball nou, Valset i la Serp. El seu acompanyament musical és la gralla i el timbal. 

Els Capgrossos

El Ball dels Capgrossos consta de quatre peces grans. La primera parella, l’Humbert i la Roseta, que va entrar al seguici l’any 1968 acompanyant el Ball de Nans, evoca la pagesia vitivinícola del Penedès. Dissenyats per artistes vilafranquins, van ser un obsequi de l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert.

Capgrossos - Fons Jordi Valls - Arxiu Comarcal Alt Penedès   

Al cap d’un any, el 1969, gràcies al saldo positiu de la festa major de l’any anterior, es van adquirir a l’obrador Vicent Tortosa Biosca del País Valencià, una altra parella de capgrossos. El 1993 aquesta parella nova de capgrossos van ser batejades a la Basílica de Santa Maria, amb el nom de Canyamàs i Zingarel·la.

Els primers anys els Capgrossos formaven part del Ball de Nans, i no va ser fins el 1982 que van estrenar músiques i coreografies pròpies, i van començar a anar sols a la cercavila i les processons.

El Ball de Capgrossos executa les següents coreografies: el Ram, Berga, l’Eixerida, la Polca llarga, la Polca curta, Agló, el Festeig, Buji i la Gatzara. L’acompanyament musical es amb gralles i timbal.