Benvinguts a la Festa Major de Vilafranca!^
En aquest edifici, construït el 1913, hi trobareu exposats, permanentment, tots els elements protagonistes d’una festa que té l’origen al segle xvii. Hi reposen i s’hi exposen la història i els actors d’una festa que reclama ser viscuda i coneguda més enllà del parèntesi sublim dels cinc dies de celebració. Un recorregut pel temps i els espais, en què les emocions, les tradicions i les creences que configuren la Festa Major de Vilafranca, divulgada des de 1907 com «la més típica de Catalunya» i declarada, el 1991, festa patrimonial d’interès nacional, se us mostraran com si estiguéssiu immersos en el feliç brogit que Vilafranca viu del 29 d’agost al 2 de setembre
Els orígens. Els administradors^
L’Ajuntament de Vilafranca nomena, cada any, cinc persones de la vila perquè siguin els administradors de la Festa Major. Aquesta tria genera una gran expectativa, ja que l’encàrrec comporta l’organització de la festa, des de la definició del programa d’espectacles fins a la cerca de recursos per finançar-la.
L’origen dels administradors es remunta al 1699, quan Mn. Josep Molines, ardiaca del Penedès i degà de la Rota Romana, va obtenir de la Santa Seu la relíquia gran d’un sant, que —segons la documentació romana— pertanyia a un màrtir anomenat Fèlix, enterrat a la catacumba de Calepodi (Roma). Mn. Molines va fer donació d’aquesta relíquia al clergat de la parròquia i als jurats o edils de la vila, i quan va arribar a Vilafranca el 1700, es va dipositar a la cripta de Santa Maria i se’n va encarregar el manteniment a quatre persones. Són els administradors, que, juntament amb un capellà, des d’aleshores, organitzaran la festa de Sant Fèlix.
Es va pactar que l’Ajuntament pagaria la música, els ciris i el sermó de la festa, i que el clergat no percebria cap estipendi pels actes religiosos. Els administradors s’ocuparien de gestionar els diners que aportava el municipi i de recollir donatius per fer més actes festius. Fins a l’any 1940, fins i tot assumien el dèficit de la festa.
Durant bona part del segle xx, els administradors van ser tres homes i un capellà. El 1971, el capellà va deixar de formar part de l’administració de la festa, i a partir de 1979 s’hi van incorporar dones i es va augmentar fins a cinc el nombre d’administradors.
Cada any, quan acaba la festa, cada administrador custodia la imatge de sant Fèlix al seu domicili durant dos mesos i mig, fins a la Festa Major següent. Mentre el sant és a casa seva, han de tenir les portes obertes perquè es puguin fer visites a la imatge del patró.
Capta, programa i estampa^
Uns dies abans que comenci la Festa Major, els administradors —acompanyats d’una imatge en miniatura de sant Fèlix, colles de grallers i un nombrós grup de persones de totes les edats— es passegen per la vila per tal d’oferir, a canvi d’una aportació econòmica, el programa, l’estampa de sant Fèlix i un regal, amb la finalitat d’arrodonir, amb aquest acte, els comptes de la festa. És la capta.
La capta, present gairebé des de l’origen de la Festa Major, es dividia antigament en dues: la capta general, que tenia lloc a l’interior de la població, i la capta a les eres, que es feia durant el mes d’agost a les terres de fora les muralles en el moment de batre el cereal. Totes dues s’acompanyaven amb el so de les gralles, i el que es recollia eren bàsicament productes en espècie.
El programa és la publicació impresa que inclou tots els actes que tindran lloc durant la Festa Major, i sempre l’acompanya l’estampa de sant Fèlix, un dels components més importants de la festa pel seu caràcter simbòlic i religiós. La creació va a càrrec d’un artista seleccionat pels administradors i ofereix una interpretació visual de la imatge. A les cases vilafranquines és costum penjar l’estampa darrere la porta del cancell durant tot l’any fins que, l’any següent, és substituïda per la nova imatge. Tots dos elements han esdevingut objectes de col·lecció per a molts vilafranquins i vilafranquines.
Novena i Cant dels goigs ^
Deu Fèlix vostre favor... Amb aquesta tornada, del 22 al 30 d’agost, Vilafranca s’encomana al sant a la basílica de Santa Maria, en la celebració de la Novena i el Cant dels goigs, un dels actes més característics de la Festa Major, que des del segle xviii s’ha conservat com una tradició singular que va més enllà del sentiment religiós de cadascú.
Es conserven textos dels oratoris —villancicos o drames sacres— que es dedicaven al sant des de 1722. Els goigs més antics són de 1733 i es conserva un text de la Novena publicat el 1775. El ritual comprenia completes, pregàries i el Cant dels goigs. Quan hi havia una bona orquestra s’interpretava una obertura amb músiques operístiques.
Els Goigs a sant Fèlix que s’han interpretat fins ara, de manera més o menys ininterrompuda, són el resultat de l’adaptació que va fer l’any 1905 Francesc de Paula Bové de la partitura original de Josep Badia, que data del 1857. Pere Lluís Biosca és l’autor de la revisió i l’edició de la partitura original, per separat, de cadascuna de les veus i dels instruments de l’orquestra, que va permetre, a partir de l’any 2005, la incorporació al cor de veus femenines. Tant el cor com l’orquestra dels goigs només es reuneixen com a formació musical durant aquests nou dies de l’any.
En acabar el Cant del goigs, el públic espera les llibertats d’orgue, quan l’organista de la basílica interpreta melodies dels balls. És costum que el dia 22 soni el Ball de foc (que balla el Drac) i, el dia 30, el Toc de castells, amb motiu de la diada castellera.
El pregó^
El dia 28 d’agost, a la sortida de la Novena, davant del Palau Baltà, una persona designada pels administradors exposa la seva visió i les seves vivències de la festa tot fent una crida a la participació. És l’anunci públic i oral del començament de la Festa Major.
El pregoner o la pregonera sol ser una persona de Vilafranca o relacionada amb la vila. En els primers anys en què es va celebrar aquest acte solemne —que té lloc des del 1963— també trobem alguns noms destacats de la cultura catalana.
Dia 29^
La vigília
El dia 29 d’agost és el de l’alegria i el neguit que enceta la festa i transforma Vilafranca en una vila engalanada plena de balls, música, il·lusió i història viva. Tot és a punt, tot és sempre nou i tot s’espera.
La tronada
Dotze del migdia. Rambla de Sant Francesc. El primer repic de campanes acompanya els administradors disposats a encendre els cinc botafocs que dispararan la tronada. Un terratrèmol de soroll que augmenta progressivament i s’alça en pólvora fins a un desenllaç apoteòsic, que fa sorgir l’emoció, íntima i col·lectiva, que manifesta amb petons i abraçades un sol desig: bona Festa Major!
La cercavila
Primera desfilada dels balls que celebren el començament de la Festa Major, en un recorregut on sant Fèlix i la moixiganga es reserven per a la primera processó. Aquells que han renovat el vestuari, el lluiran avui per primera vegada, i els vestits de tota la resta també semblaran nous de tan nets i ben planxats.
Els ulls d’il·lusió de grans i petits esperen el pas de la cercavila durant tot el recorregut pel centre de la vila. El lloc és la gent i la gent fa la festa.
Arribats a la plaça de la Vila es dona pas a la primera exhibició castellera, que en aquesta ocasió protagonitzaran les colles locals en l’anomenada Diada de vigília.
La música de la festa^
La música és un element imprescindible de la Festa Major. Les formacions que acompanyen els balls i les colles castelleres, la banda que clou cercaviles i processons i una gran quantitat de grups de tota mena converteixen els cinc dies de festa en un gran concert a l’aire lliure.
Entre els instruments tradicionals podem trobar la gralla i el timbal, el flabiol i el tamborí, el sac de gemecs, la tarota, el violí, l’acordió diatònic i també, com a elements necessaris de les mateixes danses, bastons, castanyoles i panderetes, sense oblidar els picarols, que —integrats en el vestuari de molts balls— acompanyen amb el seu so la resta de ritmes i músiques.
La gralla
La gralla és l’instrument per excel·lència de la Festa Major. Present en gran part dels balls populars, és determinant en l’execució dels castells i fa d’anunci sonor dels dies de festa amb la melodia solemne de les matinades.
A principis del segle xx, les modes i l’estil de vida als pobles van fer que aquest instrument entrés en decadència. Quan semblava que podria arribar a desaparèixer, la importància de la seva presència a la Festa Major de Vilafranca i a altres festes de la zona va contribuir a revifar l’interès per la gralla entre els joves. Ben aviat, van sorgir nous grups de grallers que van treballar per la difusió i l’ensenyament d’aquest instrument tradicional.
Però la gralla no és tan sols el suport necessari per a danses i castells. Durant la festa gaudeix de dos moments en què passa a ser la protagonista absoluta: el Concert d’instruments d’inxa i el Ball de gralles.
Concert d’instruments d’inxa
L’any 1968 es va organitzar per primera vegada un concert d’instruments d’inxa, amb l’objectiu que les diverses colles que participaven a la Festa Major poguessin oferir peces diferents al repertori dels balls. S’hi poden sentir harmonitzacions de gran nivell per a aquest instrument primitiu, per la qual cosa ha esdevingut un referent en el món de la música de gralla.
Ball de gralles
A càrrec dels grups de grallers que participen a la festa, des del 1976 s’organitza el singular i tradicional Ball de gralles, acte que ha anat adquirint tanta popularitat que a partir del 2012 es fa a la plaça de la Vila, un espai més ample, i es reorganitza en dues parts: una primera dedicada als temes vuitcentistes i una segona amb aires moderns i adaptacions de temes actuals.
Dia 30^
Sant Fèlix
La repicada de campanes així ho anuncia, i a la cripta de Santa Maria es mostren les relíquies de sant Fèlix per a la veneració pública: és el dia central de la Festa Major, el 30 d’agost.
Les relíquies es conserven dins d’una urna tancada amb quatre panys, dels quals, antigament, només tenien les claus els capellans (ardiaca, rector, beneficiats) i l’Ajuntament. El pacte de les claus establert per Mn. Molines assenyala que «és amb el consens dels quatre responsables que es podrà disposar de la relíquia per a rituals de festa o rogatives». La diada de Sant Fèlix és l’únic dia de l’any en què s’obre l’urna. Al vespre, quan la processó torna al temple, les relíquies es tanquen de nou en un acte en què són presents els capellans, l’Ajuntament i els administradors.
Mentre són exposades, Vilafranca viu una diada intensíssima on es barregen l’èpica, l’emoció, la nostàlgia, l’eufòria i la il·lusió.
Matinades
El so de la gralla a trenc d’alba, al compàs del Toc de matinades, s’encarrega d’anunciar per carrers i places que serà un dia gran de festa.
El dia 30, a les set del matí i des de la plaça de la Vila, gent que s’acaba de llevar i d’altres que encara no han anat a dormir acompanyen gralles i timbals amb el pas solemne de la melodia.
Les associacions de veïns i altres grups de ciutadans generosos obsequien tota la comitiva musical amb àpats successius en diverses parades que acaben constituint un bon esmorzar servit en fascicles.
Felix in Calepodi
L’any 1700, el Bisbat de Barcelona va fixar el 30 d’agost com el dia de veneració de les relíquies de sant Fèlix, fet que coincideix amb la celebració litúrgica d’un altre Fèlix, màrtir romà que va morir l’any 304. Això va propiciar que predicadors i lletristes de goigs manllevessin trets de l’hagiografia d’aquest per enriquir la de Felix in Calepodi, venerat a Vilafranca. Només en sabem, pels documents firmats a Roma, que fou un màrtir.
La imatge de sant Fèlix que avui veiem és de 1959, obra de l’escultor Josep Ricart, que s’inspirà en una petita talla barroca guardada al Vinseum i l’amplià. Hi ha constància de diverses imatges del sant. Unes s’han perdut i altres han patit actes vandàlics. La més popular fou una imatge del 1859 en què el sant lluïa bigoti i masclet, sotana i bonet, d’acord amb la moda de l’època. El 30 d’agost del 1936, però, aquesta imatge va ser cremada en una foguera a la plaça de Jaume I. El 1939 se’n va fer una rèplica.
La imatge actual, en què va vestit de capellà, amb els hàbits de cor que usaven els beneficiats de Vilafranca fins al 1936, pesa 51 kg i fa 155 cm d’alçada. Està tallada amb taulons superposats de fusta de Flandes i va ser decorada i policromada per l’artista barceloní Jaume Sanjaume. Hi ha una imatge de dimensions reduïdes (68 cm) que surt per a la capta. També és obra de Josep Ricart i Jaume Sanjaume, que en van fer alguns exemplars més amb guix.
Diada castellera de Sant Fèlix ^
De fet, durant la Festa Major hi ha tres diades castelleres: la Diada de vigília, el dia 29; la del dia 30, Sant Fèlix; i la del dia 31. En la Festa de vigília i en la del 31, hi participen les colles locals. Però la més esperada per la vila i pel món casteller en general és, sens dubte, la del dia 30: la Diada de Sant Fèlix.
El 1803 es constata la participació dels primers castellers a la Festa Major, tot i la seva presència anterior formant part del Ball de valencians. Des d’aleshores, la Diada de Sant Fèlix ha anat consolidant la seva entitat com una de les diades més destacades del calendari.
Les millors colles del món casteller s’apleguen al migdia, a la plaça de la Vila, per oferir el programa més competitiu i complet, en una jornada que gaudeix d’un grandíssim prestigi, per la qual cosa la plaça de la Vila de Vilafranca es coneix arreu amb el nom de la plaça més castellera.
En pocs metres quadrats es concentren i barregen les qualitats castelleres de perícia, força, equilibri, valor i seny amb els nervis, el respecte, l’estratègia, l’alegria, la por, la tristesa, la rivalitat i l’amistat. L’expressió cromàtica de tantes emocions és talment una obra d’art vista a vol d’ocell.
Processó i entrada de sant Fèlix ^
El Drac, que encapçala la processó pel centre històric, és el primer que arriba a la plaça de Jaume I. Progressivament, cadascun dels grups que conformen el seguici entren a la plaça.
Figures de cartró, balls, falcons i colles castelleres es van col·locant per tal d’acompanyar sant Fèlix a l’entrada de la basílica de Santa Maria.
Un cop tots els elements folklòrics es troben al seu lloc, barrejats amb el públic que vol ser a primera fila per viure l’espectacle de primera mà, arriba a la plaça sant Fèlix acompanyat de la moixiganga, els administradors, els membres del consistori i la banda. Així que la imatge es gira i mira cap a la plaça, davant les escales de la basílica, s’encén un castell de focs tan intens com compacte que es barreja amb el so i la música de tots els balls que dansen alhora, el soroll dels coets, els crits d’entusiasme i els aplaudiments. És el clímax de la festa. En pocs minuts tot forma una representació única, intensa i irrepetible: l’esclat de joia, d’il·lusió ancestral, d’orgull, de felicitat, de desitjos renovats i de fe en el futur.
Dia 31^
Diada de Sant Ramon
Vilafranca acomiada sant Fèlix en una jornada en què els balls ofereixen el seu màxim lluïment.
Dia de difunts, en el qual es ret homenatge als desapareguts durant l’any i se’n fa memòria. És la darrera ocasió en què es podrà contemplar tot el seguici de la Festa Major en l’última processó, que portarà sant Fèlix a recloure’s a casa dels administradors.
Balls de lluïment
El dia 31 al migdia, en un empostissat situat davant de l’Ajuntament, té lloc l’actuació de lluïment de diversos grups del seguici. És el moment en què podem veure, des d’una perspectiva diferent de l’habitual, les danses més característiques de cada grup. És el dia, també, en què es representen el Ball de diables, el Ball d’en Serrallonga i el Ball de les gitanes, balls parlats en els quals es reciten versos que tracten temes d’actualitat.
Balls parlats: teatre popular
Els balls parlats són representacions de teatre popular que habitualment es fan al carrer amb una estructura dramàtica molt simple i sense pràcticament cap element escenogràfic. A Vilafranca se’n conserven quatre grups.
El Ball de diables representa la lluita eterna entre el bé i el mal, que acaba amb el triomf de l’arcàngel sant Miquel sobre Llucifer. En acabar aquesta representació té lloc el recitat dels versos satírics i d’actualitat.
El Ball d’en Serrallonga escenifica el reclutament de bandolers per part de Joan de Serrallonga, bandoler del segle xvii, i alguna de les seves malifetes fins a ser detingut pels mossos d’esquadra i alliberat posteriorment pels seus.
El Ball de les gitanes fa una petita representació entre parelles de gitanos que repassen aspectes de la vida social i comercial vilafranquina. Els versos es reciten intercalats dins de la dansa.
El Ball dels malcasats interpreta la baralla de diverses parelles malavingudes sota la supervisió de les autoritats. Aquest és l’únic dels quatre grups que fa les representacions paral·lelament a les processons del 29 i el 30 d’agost, en un altre indret.
Ball dels malcasats
Ball parlat que representa la baralla d’unes parelles de diferents estaments socials (burgesos, notaris, pagesos i boters) formades per un vell i una noia més jove que acudeixen davant de les autoritats locals (alcalde, mossèn i policia municipal) per tal que els divorciï. Amb un llenguatge groller i de baix to, i nombroses referències sexuals, es fa una crítica àcida als fets que han tingut lloc al país durant el darrer any.
La primera referència d’aquest grup és del 1828, i es recupera l’any 1999. És el primer Ball dels malcasats que es torna a representar a Catalunya després de la seva desaparició. Els primers anys va formar part de les cercaviles i les processons, però a partir del 2012 es representa en diverses places de la població.
Entrada a casa de l’administrador
El vespre del dia 31, acabada la processó i l’esclat del castell de focs, sant Fèlix entra per primer cop a la llar d’un dels administradors, tot iniciant així el ritual de romandre a casa seva fins a la propera Festa Major. La gent el contempla per darrera vegada amb un deix de nostàlgia i el desig que els permeti a tots i a totes ser-hi de nou l’any vinent.
La família festamajorenca acaba el dia aquí, en aquesta Casa de la Festa Major, on totes les peces del seguici reposaran durant tot l’any esperant que arribi, radiant i renovat, el proper i llunyà 29 d’agost.
1 i 2 de setembre^
Introducció
Les peces i tot el seguici ja reposen. Sant Fèlix també, però els vilafranquins i les vilafranquines, que encara tenen ganes de festa, assisteixen a espectacles i concerts de tota mena.
Per la seva banda, els més menuts recorden la festa més gran amb la seva festa petita. I els diables executen amb foc el seu ball.
Tots plegats acomiaden aquests cinc dies de Festa Major amb la darrera espurna del castell de focs, el dia 2 de setembre a les dotze de la nit.
Festa Major dels Petits
Els nens i les nenes de Vilafranca, des de ben petits, es fan seva la Festa Major, l’esperen i la interpreten amb ulls d’infant.
Des de 1982 s’organitza, el dia 1 de setembre, la Festa Major Petita o dels Petits, on els més menuts recreen la festa participant en tots els balls del seguici i representant-ne la seva versió.
Hi té lloc un pregonet, una diada castellera infantil, que s’executa amb la mateixa cerimònia de les grans (a les dotze del migdia a la plaça de la Vila, amb la participació dels integrants petits de les colles locals) i una cercavila en què —a les cinc de la tarda des de la rambla de Sant Francesc, després de la petita però sonora tronada— surten tots els balls menuts de la Festa Major: el Drac petit, els gegants petits, els nans petits... Tots els grups hi són representats. Arribats a la plaça de la Vila, ofereixen a dalt de l’empostissat els balls de lluïment, que seran recompensats amb els aplaudiments de tots els espectadors i un berenar regenerador.
Ball de foc
Protagonitzat pels diables i exdiables de Vilafranca, és un gran espectacle de pirotècnia, malabars, llum i música.
Des del 2003, com una evolució del correfoc popular, s’interpreta la història de l’alquimista Silè i la seva obsessió per robar el foc infernal. Acompanyant aquest protagonista, els nyoquis, el monstre Silè, els erudits i els diables interpreten l’espectacle d’una guerra pel foc.
Tot el recorregut d’aquest acte és ple de llum i soroll, com si es tractés d’un castell de focs arran de terra. Al ritme de tabals i música, els espectadors el contemplen i hi participen dansant sota les espurnes de la batalla.
Enlaces
Links
